L'orientació temporal és un dels conceptes abstractes que, als infants, més ens costa ser capaços d'adquirir. Sort que la maduresa, la vivència diària i les rutines ens ajuden. Primer, a anar-nos situant i, després, a anar afinant en aquest immens món del Cronos i el Kairos.
Aquesta tarda, la Duna i en Martí volien ensenyar-nos una botiga on hi ha molts minerals. S'han posat al capdavant per anar-nos guiant. Abans d'arribar a la destinació, el trajecte pot ser tota una aventura! Els ulls d'infant s'aturen en llocs molts cops invisibles a ulls d'adult.
-Quantes guitarres! Mireu, un Ukelele!
I molt sovint, la passejada també ens ofereix alguna sorpresa... Caminant per un carrer, de sobte a en Liam se li fa familiar: - Aquí treballa la meva mama! I abans ho diu, abans veiem la Judith pel vidre de la porta. Quina emoció i quin regal, un moment inesperat i extraordinari amb la mare. Els nostres ulls altra vegada han quedat fixats. Què duia entre l'orella i la boca? La Judith ens ha explicat que és un pinganillo i el necessita per la feina que fa. Així, quan algú truca, pot parlar i com té les mans lliures, mentrestant pot fer d'altres coses.
-Oh, està tancat!
Hem mirat l'horari, la Marta ens ha ajudat a desxifrar quina era l'hora que obrien, dos quarts de cinc. Just quan l'Anna obre les portes a les famílies perquè puguin entrar a recollir-nos.
I ara què fem?
Doncs tornem demà.
Si demà no tenim passejada...
Podem anar a la plaça, Marta?
Com ens agrada jugar! I es que no hi ha millor manera de conèixer el propi cos i d'aprendre, aprendre i aprendre... en aquest camí de fer-nos grans.
Bona nit i petonarros voladors!
Abelles voladores (P5)
Abelles voladores i no voladores!!!sempre que volgueu, i aneu de passejada si voleu passar per la meva feina, estaré encantada de rebre-us. Em va fer molta il·lusió,una sorpresa molt agradable!!! i ja que jo treballo i no puc anar de passejada sempre que vull, al menys un trosset de la passejada ve a mi. Així que si una altre vegada voleu passaer per Yerton, ja sabeu, uns carmelets us esperen!!De la passejada del dimecres, em quedo amb la carona d'il·lusió del Liam, i amb la Jana que no volia marxar sense saber que portava i perquè servia el que portava a l'orella!!!jajajajaja!!!Un cop ho va saber, ja va poder marxar. Petons abelles i gràcies per la visita!!
ResponEliminaJudith
Moltes gràcies a tu Judith, per rebre'ns amb tanta il·lusió i regalar-nos un trosset del teu temps tot i estar treballant. Divendres vam mirar el blog i les abelles voladores van explicar a la resta tot el que havia passat durant la passejada. Els ulls d'en Liam tornaven a brillar d'emoció mirant les fotos i l'Albert i la Jana van explicar d'allò més bé per a què servia el teu "pinganillo".
ResponEliminaUna abraçada!
Abelles i Abellots