dimecres, 27 de febrer del 2013

FORMIGUES: COSIM AMB UN TAMBOR

Mireu la cara de concentrats i concentrades que fem, mentre cosíem en un tambor. La Jio i la Sara ens han explicat tots els passos a seguir per cosir a mà i hem començat resseguint els punts per fer una P. Els més atrevits, hem volgut continuar el dibuix per lliure i qui sap si a casa, continuarem.






 

Avui hem descobert que cosir ens agrada molt i que ens ajuda a relaxar-nos!!

Abraçades,

FORMIGUES




ADÉU, PINSÀ!


Aquest matí, de tornada del CECUCA on hem vist l'obra dels Tres óssos amb titelles, hem trobat un ocell davant la porta de la nostra classe, sota el porxo. Jeia a terra i quan ens l'hem mirat de ben aprop... era mort. 

L'hem portat a la classe de les Formigues, que en saben molt d'ocells, i també hi ha anat un abellot que n'és tot un expert. Després d'observar-lo i de consultar diferents fonts d'informació, han arribat a la conclusió que es tractava d'un...



PINSÀ COMÚ 








La causa de la mort, la desconeixem. Ara bé, tenim una hipòtesi que ha anat guanyant força al llarg del matí: deu haver xocat contra el vidre de les finestres de la nostra aula. La pista clau, unes gotes de sang a terra que li provenien del cap. 


A la tarda, hem anat a enterrar-lo i ha acabat sent gairebé una cerimònia. Per començar, hem encetat una conversa i ens hem organitzat repartint-nos les tasques. Des de l'inici hem expressat com ens agradaria fer-ho: fer un forat a la terra (necessitarem una pala), posar el pinsà i tapar-lo amb la terra. Un cop enterrat, en Martí ha proposat que li cantéssim una cançó, ens ha semblat oportuna la del Pica-soques, perquè és un ocell. En Pol s'ha inventat una cançó, dedicada al pinsà. Ens l'ha cantada i ens ha semblat tan dolça i encertada que hem decidit incloure-la al repertori post mortem. I la Berta ha volgut escriure-li unes paraules en un paperet que enterraríem al costat del pinsà. 

Hem agafat la pala i l'ocell i ens hem dirigit a l'entorn que hem cregut més oportú, el camp d'aviació. 


Després de provar en un altre indret, on hi havia massa pedres i no podíem fer bé el forat, hem trobat, al voltant d'aquest arbre, el lloc adequat. 



Escrit de la Berta: QUE T'HO PASSIS BÉ EN EL CEL.

El pinsà comú. 

Enterrant-lo. Hem decidit posar-hi fulles al seu voltant... així li fem un llit i estarà més còmode.

Després de la terra, l'hem tapat amb herbes i li hem posat algunes floretes. 


Un cop feta la tomba, hem fet una rotllana al voltant i li hem cantat les dues cançons. 


AL PATI DE L'ESCOLA, 
HI HAVIA UN OCELLET, 
OE, OE. 
ES DEIA PICA-SOQUES, 
VIVIA A CAN MANENT, 
OE, OE. 
PICA-SOQUES, PICA-SOQUES
PICA-SOQUES, PICA BÉ. 
PICA-SOQUES, PICA-SOQUES, 



OCELL PETIT, 
NO TINGUIS POR,
QUE D'AQUÍ POQUET
ANIRÀS AL CEL. 




                                         http://www.youtube.com/watch?v=SuqbAH36a9U


I ens hem acomiadat del pinsà comú amb un petó volador, com el que us enviem ara mateix. 

Fins aviat!

Abelles i Abellots (P5)

dimarts, 26 de febrer del 2013

VISITA D'EN XAVIER ESCRIBÀ


Aquesta tarda, ha arribat el primer moment especial de la setmana, la visita d'en Xavier Escribà.

Formigues i Abelles i Abellots, ens hem trobat amb ell en un espai comú. Venia acompanyat per la Teresa Blanch i la Marta Nuñez, directora i tècnica, respectivament, del MATBC (Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu) i de la Núria Calvet, la directora de la nostra escola.




  
Durant l'estona que ens ha obsequiat amb la seva presència, hem pogut fer-li totes aquelles preguntes que, setmanes abans, havíem anat pensant i anotant en uns papers. Així com d'altres que ens han anat sortint in situ, a mesura que anàvem xerrant amb ell. 




I hem après més coses sobre ell! Demaneu als vostres infants que facin una mica de memòria i us expliquin... 

- On compra la pintura acrílica que fa servir per crear les seves obres? 
- I les teles? 
- Composa música com en Xavier Montsalvatge?
- Quan pinta malament, s'enfada o ho torna a fer?


Per acabar, hem volgut explicar-li l'obra personal que estem realitzant aquestes setmanes, inspirant-nos en el que ell crea. I llavors, era en Xavier qui ens feia preguntes a nosaltres. I també ens ha donat algunes idees sobre què podem fer un cop acabem de fer tantes capes com anys tenim. 





Hem quedat que ens donarà la seva adreça de correu electrònic i li escriurem explicant-li com hem acabat les nostres obres de Xaviers Escribans i Xavieres Escribanes, com nosaltres diem.


Moltes gràcies per la visita, Xavier Escribà!!!



Formigues i Abelles i Abellots (P5)


Respostes: Compra la pintura acrílica a Finlàndia i les teles a Paris. Li agrada la música i sí que composa, lletra i melodia. Quan pinta malament no s'enfada. Ara bé, intenta esbrinar perquè li ha pogut passar, per tal d'aprendre.      


diumenge, 24 de febrer del 2013

ABELLES I ABELLOTS: JOCS DE PLAÇA


Bona tarda, famílies!
Encara no us hem explicat les nostres dues darreres passejades, som-hi!

Fa dues setmanes, les abelles de les flors van decidir anar a la plaça Dr. Roman Julià Bonet, al barri de la Creu. Vam haver de caminar una bona estona. I, de camí, vam aturar-nos a contemplar la riera de Vallforners. 





Un cop allà, vam córrer, saltar, enfilar-nos, fer petites descobertes d'elements naturals i jugar una estona al pica paret.




De tornada a l'escola, vam passar pel Museu Arxiu Tomàs Balvey i ens vam emocionar al veure que les obres d'en Xavier Escribà encara hi són exposades. 




La setmana passada, les abelles de les fulles van escriure en uns paperets el nom de les quatre propostes que havien sorgit i una mà innocent va escollir-ne un - Al parc de la pubilla! I a la tarda, cap allà que hi vam anar. 

Equilibri, suspensió, rotació, balanceig, traç... Les places són uns entorns naturals de riquesa motriu, ens permeten jugar i repetir accions per tal d'anar creant sinàpsis (unió entre neurones) i anar madurant el nostre desenvolupament neurològic.  També vam jugar una estona al joc de l'aranya peluda, amb la Glòria i la Mar que ens acompanyaven. 











A l'hora de marxar, buscàvem branques per treballar el traç a l'escola i vam trobar-ne una de ben arrelada. Vam provar d'estirar-la amb molta força, fins i tot, com si juguessim a arrencar cebes. No hi va haver manera! Ara bé, vam tenir unes quantes idees, el proper dia hi tornarem aviam si ho aconseguim. 




Dimecres, les abelles voladores ens explicaran on han passat la tarda. 

Ens espera una setmana ben especial, per començar, demà ens visita en Xavier Escribà!

A descansar molt, una abraçada!!

Abelles i Abellots (P5)


divendres, 22 de febrer del 2013

FORMIGUES: UN LLORO EN UNA PERRUQUERIA!

Us imagineu un lloro en una perruqueria? Doncs les Formigues del cistell de les pomes n'hem anat a veure un!

L'Ana ens ha dut una targeta d'una perruqueria que coneix i, gràcies a l'adreça del carrer i al bon domini que ja tenim per orientar-nos pel poble, hem aconseguit arribar-hi. Pel camí, ens hem aturat a saludar la mare d'una abella que treballa molt a la vora del nostre destí.







Fins aviat,


FORMIGUES

dimecres, 20 de febrer del 2013

FORMIGUES: L'OCELL QUE MÉS ENS AGRADA ÉS...

Després d'aprendre molt sobre els ocells i de tota la informació que vàrem portar a l'aula, hem fet una votació on cadascú ha pogut escollir l'ocell que més li agrada de tots.


 
I el resultat ha estat el següent:




Fins aviat,

FORMIGUES

dimarts, 19 de febrer del 2013

FORMIGUES: RECORDEM VELLES DANSES...

De totes les danses que hem après al llarg d'aquests 3 anys, hem volgut recordar la del Salt de la Llebre, que ens porta molt bons records. Quan la vam aprendre, tot just teníem 3 anys i fèiem P3. Com passa el temps...




FORMIGUES

FORMIGUES: DE VISITA A LA RIERA

Aquesta setmana, les Formigues del cistell hem anat fins a la riera de Vallforners, a recollir troncs i branquetes per poder treballar el traç a l'aula. Abans d'arribar-hi, però, ens hem aturat al museu, per observar des de fora, les obres d'en Xavier Escribà que hi ha exposades a l'aparador.





De tornada cap a l'escola, ens hem aturat al rellotge de sol del Passeig de la Riera, i ens hem fixat que els números que hi apareixen no són com els que nosaltres utilitzem per comptar. L'Enora ens ha explicat que aquests números els feien servir els grecs i els romans. El número I és el que s'assembla més al nostre 1.



Fins aviat,

FORMIGUES


dilluns, 18 de febrer del 2013

UNA DONA LLARGA I PRIMA


Si aquests dies ens sentiu cantussejar i tan la melodia com la lletra us ve de nou, estem aprenent una cançó. Es diu Una dona llarga i prima, i és una peça tradicional mallorquina. Ja que enguany practiquem en això que en diuen descripcions (per exemple, quan un/a company/a fa anys i entre d'altres coses, expliquem com és), en aquesta cançó, narren una petita història d'una dona llarga i prima, seca com un bacallà! Apareixen expressions i paraules pròpies d'aquesta illa balear. A més, també hi ha un petit embarbussament, ara va de bo que de bo va! Bufa, com se'ns empatolla la llengua!


Aquí la teniu perquè l'escolteu i la gaudiu plegats a casa! 








Bona setmana!

Formigues i Abelles i Abellots (P5)

diumenge, 17 de febrer del 2013

FORMIGUES: FEM DISSABTE A CAN JAUMET

Abans de viatjar a casa d'una Formiga per passar el cap de setmana, calia netejar la gàbia d'en Jaumet, perquè s'hi trobés ben net i còmode. En Biel ens va ensenyar com fer-ho i, entre uns quants, la vam deixar neta com una patena. Mireu, mireu...

 
 
 

Abraçades,

FORMIGUES