Aquest matí, de tornada del CECUCA on hem vist l'obra dels Tres óssos amb titelles, hem trobat un ocell davant la porta de la nostra classe, sota el porxo. Jeia a terra i quan ens l'hem mirat de ben aprop... era mort.
L'hem portat a la classe de les Formigues, que en saben molt d'ocells, i també hi ha anat un abellot que n'és tot un expert. Després d'observar-lo i de consultar diferents fonts d'informació, han arribat a la conclusió que es tractava d'un...
PINSÀ COMÚ
La causa de la mort, la desconeixem. Ara bé, tenim una hipòtesi que ha anat guanyant força al llarg del matí: deu haver xocat contra el vidre de les finestres de la nostra aula. La pista clau, unes gotes de sang a terra que li provenien del cap.
A la tarda, hem anat a enterrar-lo i ha acabat sent gairebé una cerimònia. Per començar, hem encetat una conversa i ens hem organitzat repartint-nos les tasques. Des de l'inici hem expressat com ens agradaria fer-ho: fer un forat a la terra (necessitarem una pala), posar el pinsà i tapar-lo amb la terra. Un cop enterrat, en Martí ha proposat que li cantéssim una cançó, ens ha semblat oportuna la del Pica-soques, perquè és un ocell. En Pol s'ha inventat una cançó, dedicada al pinsà. Ens l'ha cantada i ens ha semblat tan dolça i encertada que hem decidit incloure-la al repertori post mortem. I la Berta ha volgut escriure-li unes paraules en un paperet que enterraríem al costat del pinsà.
Hem agafat la pala i l'ocell i ens hem dirigit a l'entorn que hem cregut més oportú, el camp d'aviació.
Després de provar en un altre indret, on hi havia massa pedres i no podíem fer bé el forat, hem trobat, al voltant d'aquest arbre, el lloc adequat.
Escrit de la Berta: QUE T'HO PASSIS BÉ EN EL CEL.
El pinsà comú.
Enterrant-lo. Hem decidit posar-hi fulles al seu voltant... així li fem un llit i estarà més còmode.
Després de la terra, l'hem tapat amb herbes i li hem posat algunes floretes.
Un cop feta la tomba, hem fet una rotllana al voltant i li hem cantat les dues cançons.
AL PATI DE L'ESCOLA,
HI HAVIA UN OCELLET,
OE, OE.
ES DEIA PICA-SOQUES,
VIVIA A CAN MANENT,
OE, OE.
PICA-SOQUES, PICA-SOQUES
PICA-SOQUES, PICA BÉ.
PICA-SOQUES, PICA-SOQUES,
NO TINGUIS POR,
QUE D'AQUÍ POQUET
ANIRÀS AL CEL.
I ens hem acomiadat del pinsà comú amb un petó volador, com el que us enviem ara mateix.
Fins aviat!
Abelles i Abellots (P5)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada